8M: quin és el pes de les dones al comerç i la restauració de Barcelona? Les principals xifres
13 de març de 2025
La precarietat laboral i social que afecta les dones és una problemàtica persistent i multifacètica que requereix una atenció urgent i decidida. Barcelona no n’és una excepció. Les dades mostren una realitat preocupant a la ciutat, per exemple, la bretxa salarial a Barcelona supera el 15% i les dones que treballen a temps parcial són el 26,4% enfront de només el 12,9% dels homes. La precarietat laboral es veu agreujada per la contractació parcial, la concentració de dones en sectors feminitzats i més mal remunerats, i altres factors relacionats amb la discapacitat, l’edat, l’origen i la situació social i cultural.
La precarietat en la vida de les dones s’expressa moltes vegades en situacions d’estrès, submissió, en la detecció d’un minvament de la capacitat de participació i, així mateix, genera altres conseqüències com ara la bretxa salarial i de pensions, la feminització de la pobresa, la pèrdua de talent o la manca de referents femenins en lideratge, entre altres. Però, què passa, concretament, en el sector del comerç i l’hostaleria?
Un sector feminitzat
En general, si s’analitza el percentatge de dones i homes que hi ha a cada sector, les activitats relacionades amb la construcció i el transport estan formades per més del 70% d’homes i, per contra, en les activitats relacionades amb els serveis personals (domèstic, neteja, manteniment…) la participació de les dones és superior al 70%. Hi ha altres activitats on la composició per sexe no és tan extrema, però, igualment, encara es veu un patró de gènere, com ara els sectors de la indústria i les finances i assegurances (entre el 65,1% i el 63,8% d’homes), o bé les branques relacionades amb la sanitat, l’educació o serveis (entre 67,2% i 60% de dones). En el cas del comerç, el 53,8% de les persones que treballen al sector són dones, enfront del 46,2% d’homes, segons l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona.
De fet, les estadístiques mostren que les dones encara s’ocupen en sectors relacionats amb l’atenció i cura de les persones, com el comerç, mentre que els homes se situen en sectors on es requereix més esforç físic o bé en activitats que es consideren més tècniques des del punt de vista social. En el cas de l’hostaleria, hi ha majoria d’homes: un 53,2% davant el 46,8% de dones treballadores.
Tot i així, malgrat ser majoria darrere als taulells, les estadístiques es capgiren quan es posa el focus en qui ostenta la propietat dels comerços. El 2019, només el 45,9% tenien una propietària. A més, tan sols 2 de cada 10 presidències dels eixos i associacions comercials de Barcelona recauen sobre una dona, mentre que en tasques de dinamització hi tenen una gran presència.
La pobresa salarial i la formació
Pel que fa a la pobresa salarial, en la majoria de sectors són les dones qui tenen una taxa més elevada de pobresa salarial. Entre els àmbits on se n’hi detecta més hi ha l’hostaleria, amb un 26,4% de pobresa salarial de les dones enfront del 23,3% dels homes. En el cas del comerç al detall, les dones també registren una pobresa salarial major: un 25% davant d’un 24,1% dels homes. En el comerç a l’engròs, les estadístiques mostren el mateix panorama: un 7,6% davant d’un 6,3% dels homes.
Pel que fa a la formació per treballar en els comerços de la ciutat, i posant el focus en el programa de formació i inserció (FPI), d’entrada els indicadors mostren que hi ha un percentatge molt superior de nois que de noies matriculades. Concretament, de les 1.554 persones matriculades en el curs 2022-2023, 435 eren dones (28%) i 1.119 eren homes (72%), segons l’estudi El gènere en xifres, de 2024. A més de les matriculacions, també s’observa un patró clar de gènere pel que fa a la branca d’estudi escollida: els programes relacionats amb mecànica, instal·lació, indústria, electricitat, fusta, transport o informàtica es troben molt masculinitzats (més d’un 90% d’homes). En canvi, n’hi ha d’altres que es troben molt feminitzats, com els relacionats amb la imatge, tèxtil, confecció i pell (més d’un 60% de dones). En el cas del comerç, és el quart àmbit de formació més feminitzat: gairebé 4 de cada 10 alumnes són dones.
Pel que fa als cicles formatius de grau mitjà i grau superior, gairebé no s’aprecien diferències de gènere en les matriculacions del curs 2022-2023. Les dades mostren com hi ha famílies de cicles formatius que són més paritàries, com la química, les arts gràfiques o l’hoteleria i turisme. El comerç forma part d’aquest grup.
Hàbits de consum més sostenible
En general, les dones són més tendents a adoptar actituds de consum sostenible. Les diferències més notables entre dones i homes s’observen a l’hora de fer ús de carmanyola a la feina o centres d’estudis, refusar les bosses de plàstic i comprar habitualment productes de comerç just. En aquest sentit, cal remarcar que són les dones qui més s’encarrega de les compres quotidianes individuals o de la llar. Tanmateix, hi ha una proporció més alta d’homes que compraven en botigues de segona mà i en cooperatives i xarxes de consum.
On pots trobar més dades?
Et recomanem consultar el darrer estudi El gènere en xifres, publicat per l’Ajuntament de Barcelona l’estiu de 2024. També trobaràs indicadors concrets del sector comercial a l’Observatori del Comerç i la Restauració de la ciutat, impulsat per la Direcció de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona.
