Catalunya s'alinea amb Europa en la necessitat de regular l'últim quilòmetre del comerç electrònic

• Un estudi impulsat per Empresa i Treball analitza normatives i bones pràctiques internacionals enfocades a limitar les externalitats negatives del comerç en línia.
• Aquest treball prospectiu s’emmarca en el procés d’elaboració del nou projecte de llei per regular el comerç electrònic i garantir-ne la seva sostenibilitat.

La necessitat de posar ordre en la distribució de mercaderies associada a l’anomenat “últim quilòmetre” del comerç electrònic és comuna al conjunt de la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi que ha impulsat la direcció general de Comerç i ha elaborat la càtedra de Retail de la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona School of Management (UPF-BSM).

Aquest informe, titulat Estudi comparatiu internacional de normatives adreçades a l’ordenació de les externalitats negatives ocasionades pel comerç electrònic en la seva expressió física, s’emmarca en el procés d’elaboració, per part del Govern, de l’avantprojecte de llei per a regular determinats aspectes del comerç en línia, sobretot els vinculats als perjudicis que aquest provoca en l’entorn on es desenvolupa.

Visió 360º i bones pràctiques

Les principals dimensions examinades en l’estudi són: la cadena de distribució, la logística associada al comerç electrònic, les possibilitats que ofereix el servei de click&collect, el trànsit fronterer dels productes, o la realitat de les dark stores i el seu impacte en el territori. Aquests àmbits d’anàlisi, però, es complementen amb una completa investigació d’aspectes com la fiscalitat associada a les vendes online, els sistemes de pagament, les vendes D2C, la governança de les comunitats virtuals o la generació d’algoritmes.

L’estudi analitza, amb una visió 360º, com s’ha abordat la problemàtica de la logística més propera al consumidor en entorns com el francès, l’alemany, l’austríac el belga, l’holandès o l’italià, i es recullen algunes de les seves bones pràctiques. Experiències com la del barri de La Défense de París, on s’ha readaptat un pàrquing soterrat per operar com a centre logístic en plena trama urbana, a partir del qual es distribueixen els productes en bicicleta; les de Baiona o Nantes, on han introduït restriccions a l’entrada de vehicles no sostenibles; o la de Trento, que té en funcionament un servei de lliuraments col·lectivitzat.

Un pas més en l’elaboració d’una nova normativa

Aquest informe s’emmarca en el context de l’impuls d’una nova llei per regular l’últim quilòmetre del comerç electrònic, propòsit anunciat ja pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, el mes de març passat i recollit com a pilar fonamental del Pla d’Acció de Comerç, Artesania i Moda (2022-2025). Aquest projecte de normativa, que ja compta amb una memòria preliminar aprovada pel Govern, pretén ser l’eina jurídica clau per a garantir que la competitivitat de les empreses comercials i el seu aprofitament de nous canals de venda no comporti externalitats negatives en l’entorn, sigui per promoure una mobilitat innecessària de vehicles o per generar unes emissions contaminants elevades.